· L’EMtrevista ·
Bruno Bergonzini: actor, 39 anys
En Bruno va ser diagnosticat d’esclerosi múltiple als 25 anys, pel que duu 14 anys batallant amb la malaltia, o com diu ell, fent una gimcana vital cada dia, perquè mai sap com es llevarà i quins obstacles se li posaran per davant aquella jornada.
Bruno, et va costar gaire fer pública la teva malaltia?
Ui sí, no ho vaig dir en públic fins 5 o 6 anys després de saber el diagnòstic, i va ser de forma espontània en un programa de televisió. En aquells moments em vaig sentir molt aclaparat, van canviar moltes coses; en certa manera puc dir que es varen ordenar.
Com és la vida d’un actor amb esclerosi múltiple?
La vida d’un actor és en sí complicada, acabes una feina i mai saps quan tindràs la següent. Doncs la d’un actor escleròtic és complicadíssima! M’ organitzo per tenir les meves necessitats particulars ateses durant el rodatge, i al mateix temps mantenir el ritme que se m’exigeix. En aquesta professió, si els altres desconfien de tu no pots treballar!
Com ha afectat la malaltia a la teva carrera?
Doncs no considero que l’EM hagi afectat a l’evolució de la meva carrera. Els meus papers han canviat inevitablement, però abans de ser diagnosticat ja feia papers de malalt, de ionqui, és a dir, això no ha canviat amb la malaltia.
T’has plantejat alguna vegada deixar d’actuar?
Cada dia vàries vegades! Però no vull espantar-me perquè no és rendible. Viure amb esclerosi múltiple m’ha aportat coses, coses que no desitjo a ningú, però que superar-les ha suposat per a mi un creixement. La malaltia és una mestra, m’ha fet desenvolupar la paciència, em fa falta molta paciència per solucionar les dificultats diàries que presenta el meu cos; i humor, m’he entrenat per poder agafar-me les coses amb humor, i riure, perquè el riure ens fa sentir millor, siguin quines siguin les circumstàncies.
Com afectat, què esperes dels metges?
Espero que em tractin, no com a pacient, sinó com a persona capaç d’entendre les seves explicacions. Jo ja sé quins són els símptomes en el meu cos perquè els visc cada dia, però m’interessa que m’expliquin per exemple la lectura d’una ressonància magnètica. Vull que em tractin com una persona capaç d’entendre les coses.
Fa poc vas participar en un acte de suport a Bionure, una empresa biomèdica que està investigant un nou medicament per tractar l’EM. Què esperes de la ciència?
La veritat és que no espero la curació miraculosa d’una pastilla. Però vull veure tractaments cada vegada més efectius i amb menys efectes secundaris. Avançar en recerca és essencial i les empreses i organitzacions que s’hi dediquen mereixen tot el meu suport.
