Una tècnica d’imatge anomenada tomografia de coherència òptica (OCT) podria ser útil per monitorar el dany del sistema nerviós en persones amb esclerosi múltiple (EM)
L’OCT és una tècnica que pren imatges detallades de la retina, la part posterior de l’ull que conté les cèl·lules que detecten la llum i les cèl·lules nervioses que transmeten senyals dels ulls al cervell.
L’OCT es pot utilitzar per detectar la neurodegeneració (la mort progressiva de les cèl·lules nervioses) a la retina, i actualment se n’està investigant la utilitat com a eina de diagnòstic i seguiment de l’EM, especialment al començament de la malaltia. Tot i això, cap estudi ha determinat encara si l’OCT és prou sensible per detectar la progressió de la malaltia.
Científics dels EUA i Europa van presentar els resultats de l’assaig clínic de tomografia de coherència òptica en esclerosi múltiple (OCTiMS) (NCT02907281), que va rastrejar els mesuraments d’OCT a gairebé 400 participants durant el transcurs de tres anys. OCTiMS va ser patrocinat per Novartis.
El seu estudi va reclutar 333 persones amb EM remitent-recurrent (EMRR), així com 64 persones sense EM (com a controls) en 28 llocs a Austràlia, Europa i Amèrica del Nord.
En tots aquests grups, l’edat mitjana va ser de menys de 40 anys, aproximadament el 70% eren dones i aproximadament el 95% eren blanques. La majoria dels pacients amb EM estaven rebent algun tipus de tractament. Poc més d’1 de cada 10 participants a tots dos grups va interrompre la participació.
Fundació GAEM impulsa la innovació biomèdica per trobar una cura per a l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Recolza la seva tasca de recerca i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.
Les mesures d’OCT es van prendre a l’inici de l’estudi novament després d’un mes i després cada sis mesos. Les dades van suggerir que les mesures preses amb un mes de diferència van ser molt similars, cosa que suggereix que les mesures d’OCT són altament reproduïbles.
Els resultats van indicar una neurodegeneració progressiva als pacients amb EMRR. Per exemple, durant els tres anys de l’estudi, es va evidenciar una disminució gradual en el gruix mitjà de la capa de fibres nervioses de la retina peripapil·lar (pRNFL) i les capes de cèl·lules ganglionars maculars i plexiformes internes (mGCIPL), cosa que essencialment indica nivells més baixos de cèl·lules nervioses i més pobres.
Aquestes mesures es van mantenir estables al llarg del temps entre els controls sans, cosa que indica que no hi ha neurodegeneració.
Es va observar una disminució més gran en el gruix de pRNFL i mGCIPL en pacients amb EM diagnosticats més recentment (tres anys o menys) en comparació amb aquells que havien estat vivint amb EM durant més de cinc anys. Això probablement és perquè el pRNFL i el mGCIPL són més gruixuts al principi de la malaltia, van anotar els investigadors.
“Aquesta troballa suggereix que les mesures d’OCT poden ser més útils per documentar la neurodegeneració a les primeres etapes de la malaltia, especialment perquè les mesures d’atròfia cerebral per ressonància magnètica són menys sensibles en aquesta etapa“, van escriure els investigadors.
Durant el transcurs de l’estudi, la disminució mitjana del volum cerebral va ser de l’1,3% als pacients amb EM i del 0,5% als controls. Les anàlisis estadístiques van mostrar que, entre els pacients amb EM, un aprimament més gran de mGCIPL es va relacionar amb una major pèrdua de volum cerebral.
“Les disminucions en la grossor mitjana de mGCIPL es van correlacionar amb més atròfia cerebral durant l’estudi de 3 anys“, van escriure els investigadors.
La taxa d’aprimament de mGCIPL també es va associar amb canvis a l’agudesa visual. Les mesures d’OCT no es van associar significativament amb canvis a la discapacitat, la cognició o la qualitat de vida. Els investigadors de l’estudi van observar que els pacients tenien generalment una malaltia ben controlada i que l’estat de la seva malaltia en general no va canviar gaire al llarg dels anys, cosa que pot haver limitat el poder estadístic d’aquestes anàlisis.
“Tenint en compte els ràpids avenços en les imatges d’OCT cap a una resolució més alta, les mesures d’OCT s’estan tornant cada cop més fiables, augmentant el seu potencial per esdevenir una eina convenient per monitorar la progressió de la malaltia i quantificar-ne el nivell de neurodegeneració en poblacions amb EM, particularment al curs d’hora de la malaltia“, va concloure l’equip investigador.
L’estudi, “Tomografia de coherència òptica a l’esclerosi múltiple: un estudi multicèntric prospectiu de 3 anys“, es va publicar a Annals of Clinical and Translational Neurology.
