Noves troballes sobre la reacció de les cèl·lules reparadores de la mielina

Un estudi preclínic suggereix que la proteïna NFIA és essencial per als astròcits, les cèl·lules cerebrals actives en la reparació i remielinització de la medul·la espinal

Una proteïna coneguda com a factor nuclear I-A (NFIA) és clau per a la reparació de la medul·la espinal i la posterior remielinització per part dels astròcits, les cèl·lules més abundants en el cervell i les primeres que van a les zones lesionades. Són les últimes troballes en un estudi amb animals en laboratori.

En les lesions cerebrals, la NFIA també és essencial per generar astròcits reactius, l’estat que aquestes cèl·lules assumeixen quan responen a una lesió aguda o a una neurodegeneració deguda a una malaltia crònica. Però encara no està clar si el seu paper en la malaltia és beneficiós o perjudicial.

En part, això es deu al fet que els científics encara no entenen com els astròcits es regulen pel que fa a factors específics d’una malaltia determinada, com l’esclerosi múltiple. Les dades disponibles són encara escassos.

L’estudi, “El factor nuclear I-A regula diverses respostes reactives d’astròcits després d’una lesió del SNC“, es va publicar a The Journal of Clinical Investigation.

Un equip del Baylor College of Medicine es va centrar en el factor nuclear NFIA, petites proteïnes involucrades en l’expressió gènica, amb un paper clau en el desenvolupament de astròcits i implicat en malalties neurològiques com el glioma i la lesió de la substància blanca (WMI) . La NFIA també s’ha trobat en precursors d’oligodendròcits, les cèl·lules que formen la mielina, el recobriment protector de les fibres nervioses la degeneració és la causa de l’esclerosi múltiple.

Utilitzant teixit cerebral humà, els investigadors van trobar alts nivells de NFIA en els astròcits reactius en l’esclerosi múltiple i en les lesions per accident cerebrovascular isquèmic en nadons.

En ratolins amb lesions en la substància blanca (un model d’esclerosi múltiple), i accident cerebrovascular isquèmic, els científics també van veure que la NFIA tenia funcions específiques segons el tipus de lesió.

Quan van eliminar la NFIA en astròcits de ratolins, van observar que, en la medul·la espinal, es generaven astròcits reactius i migraven cap a la lesió, però no reparaven la barrera hematoencefàlica danyada, una barrera que protegeix el cervell de la circulació sanguínia perifèrica. Aquesta fallada en la reparació també es va associar amb remielinització tardana.

De la mateixa manera, els ratolins amb accident cerebrovascular isquèmic en l’escorça cerebral, la capa externa del cervell, no van poder reparar la lesió si no tenien NFIA.

En ambdós casos, en la medul·la espinal i en l’escorça cerebral, la lesió no es va reparar adequadament, però les raons subjacents van ser diferents.

Els resultats van ser sorprenents“, diu Benjamin Deneen, PhD, autor principal de l’estudi i professor de neurocirurgia. “Fins ara, es pensava que, independentment del tipus de lesió o del lloc en el sistema nerviós central, els astròcits reactius respondrien de la mateixa manera“.

Aquestes troballes suggereixen que la funció de la NFIA en els astròcits reactius depèn del tipus de lesió i de la regió cerebral en què ocorre la lesió. En l’escorça cerebral, la NFIA és crucial per produir astròcits reactius, mentre que a la medul·la espinal la NFIA és important per segellar els vasos sanguinis amb fuites. Aquests resultats suggereixen una gran varietat de respostes reactives d’astròcits que varien segons la forma i la ubicació de la lesió “, afegeix Deneen.

Junts, aquests estudis descobreixen papers crítics per a la NFIA en els astròcits reactius, i il·lustren com els factors específics de la zona i de les lesions dicten l’espectre de les respostes reactives dels astròcits”, diuen els investigadors.

Encara que el nostre estudi es va realitzar en ratolins i es necessita més investigació, creiem que els nostres troballes poden reflectir el que passa a les persones, ja que la NFIA també està present de manera abundant en els astròcits reactius en lesions neurològiques pediàtriques i adultes“, diu Deneen.

L’equip d’investigació també està interessat en estudiar el paper de la NFIA en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson.

 

Llegir l’article sencer a Multiple Sclerosis News Today