Què motiva les persones a cuidar la salut cerebral?

Què motiva les persones a cuidar la salut cerebral?

La perspectiva d’experimentar símptomes de deterioració cognitiva o mental és una motivació clau per a emprendre canvis en l’estil de vida, fins i tot més que haver estat diagnosticat amb un trastorn cerebral, segons el segon informe públic de l’Enquesta Global de Salut Cerebral, una recerca desenvolupada pel consorci europeu Lifebrain.

7 de cada 10 persones enquestades van manifestar que se sentirien motivats per a canviar el seu estil de vida si notessin problemes amb la seva salut cerebral, per exemple, l’empitjorament de la seva memòria.

El desafiament és que podria ser una mica tard per a començar a fer canvis en l’estil de vida una vegada s’han manifestat els símptomes. Cuidar el cervell és un esforç de tota la vida, com més aviat s’adoptin comportaments saludables per a la salut cerebral, millor”, comenta l’autora principal de l’enquesta, la Dra. Isabelle Budin-Ljøsne, de l’Institut Noruec de Salut Pública.

Només un terç dels enquestats estaven motivats per a fer canvis en l’estil de vida en el cas de tenir un diagnòstic de malaltia cerebral.

Això suggereix que les persones poden percebre els factors de l’estil de vida com a irrellevants després que s’estableix un diagnòstic i diversos signes de la malaltia són evidents“, diu Budin-Ljøsne.

La salut cerebral és un concepte relativament nou que abasta la salut mental i cognitiva. La bona salut del cervell implica tant el benestar mental com el funcionament normal del cervell, en absència de malalties cerebrals.

L’informe públic actual es basa en les respostes de més de 27 000 persones a Europa i altres llocs, i proporciona informació sobre els factors que motiven a les persones a cuidar el seu cervell.

 

Les persones volen saber si els canvis en l’estil de vida funcionen

La meitat dels enquestats està interessada a saber que els canvis en l’estil de vida són beneficiosos per a la salut del cervell. A més, la meitat dels enquestats no estarien motivats per a canviar si no estiguessin segurs de l’efecte beneficiós, o si els faltés informació sobre què fer. La gent necessita estar segura que val la pena canviar el seu estil de vida, diu Budin-Ljøsne.

Un enquestat del Regne Unit ho va expressar així: “Si hi hagués bona informació sobre la grandària de l’impacte, tindria un canvi. Tots sabem que un estil de vida saludable, etc., millora la salut, però sobretot el que ens impedeix fer més és no saber quant impacte té. Podrien ser anys d’exercici addicional per la possibilitat d’un petit guany”.

Estudis previs suggereixen que uns certs estils de vida com ser físicament actiu, menjar una dieta saludable, dormir prou, reduir i/o limitar l’estrès negatiu i abstenir-se de l’ús de substàncies com l’alcohol, el tabac o les drogues il·lícites, estan associats amb un menor risc de desenvolupar malaltia cerebral.

 

Més difícil de convèncer a les persones grans que canviïn

Les motivacions per a fer canvis en l’estil de vida van variar segons les característiques sociodemogràfiques i individuals. Els resultats suggereixen que pot ser més difícil convèncer a les persones grans (> 60 anys) de canviar hàbits que als joves (< 40 anys). Els enquestats joves estaven més disposats a canviar l’estil de vida que els enquestats més grans, però probablement trobaven altres traves com la falta de temps i motivació, o el cost dels canvis.

També s’ha trobat que desenvolupar un comportament favorable per al cervell poden dependre del benestar cognitiu i mental individual. Els enquestats que van autoavaluar la seva salut mental o cognitiva com a deficient van participar menys en activitats saludables i poden necessitar més suport i estímul per a fer canvis en l’estil de vida que les persones que van autoavaluar la seva salut mental o cognitiva com a mitjana o superior.

 

Les persones estan disposades a fer més per la salut del seu cervell

Al voltant de la meitat dels enquestats ja s’involucraven amb freqüència en un comportament favorable per a la seva salut cerebral, com dormir prou, menjar una dieta saludable i fer exercici.

Més de tres de cada quatre enquestats estaven disposats a fer més exercici, relaxar-se més, menjar de manera més saludable i participar en més activitats estimulants del cervell, mentre que estaven menys disposats a evitar el consum d’alcohol.

“En general, aquests resultats són positius, ja que mostren que les persones estan molt interessades a millorar la salut del seu cervell. Els enquestats estan oberts a la idea que és possible modificar la salut del cervell i disposats a actuar per la seva salut cerebral, la qual cosa és un primer pas important. No obstant això, la majoria d’enquestats han estat dones amb educació superior, probablement més interessades ​​en la salut del cervell que la mitjana. Seria interessant investigar com pensen altres grups sobre la salut del cervell”, diu Budin-Ljøsne.

 

L’Enquesta Global de Salut Cerebral

L’informe es basa en les respostes de 27.590 subjectes de 81 països que van respondre a les preguntes a través d’Internet en l’Enquesta Global de Salut Cerebral. Els resultats confirmen troballes prèvies sobre la necessitat d’informació pública sobre la salut del cervell i les intervencions primerenques en l’estil de vida. Les intervencions personalitzades per a adaptar-se a les diferències individuals en les motivacions poden ser essencials per a millorar la salut del cervell.

 

DESCARREGA L’INFORME COMPLET DE LIFE BRAIN AQUÍ.