Actualització dels Criteris de McDonald per a un millor diagnòstic de l’esclerosi múltiple

Com tots sabem, l’Esclerosi Múltiple és difícil de diagnosticar. Dit d’una altra manera, és fàcil fer un diagnòstic erroni.

No hi ha una única prova per diagnosticar l’esclerosi múltiple. Els neuròlegs utilitzen els seus exàmens clínics, l’historial mèdic del pacient i les proves de laboratori. També es basen en imatges de ressonància magnètica del cervell i, de vegades, de la medul·la espinal. Aquestes proves pretenen descartar altres causes possibles dels símptomes neurològics d’una persona i recopilar dades que apuntarien a un diagnòstic d’EM. Si sembla probable que es tracti d’EM, es pot sol·licitar una punció lumbar com a confirmació addicional.

Totes aquestes proves es duen a terme sota un protocol anomenat Criteris de McDonald. Aquest s’aplica principalment quan un pacient experimenta el que els metges anomenen la síndrome clínica aïllada (CIS), que és l’aparició de símptomes neurològics que són típics de l’EM en una persona que no ha estat diagnosticada d’EM.
Amb l’esperança d’accelerar el procés de diagnòstic i millorar la seva precisió, els Criteris de McDonald han estat actualitzats recentment. Els canvis bàsics, publicats a la revista The Lancet Neurology, inclouen que es disminueixi el llindar a l’hora d’ordenar una punció lumbar i que es permeti que els metges considerin que les lesions detectades en la ressonància magnètica (RM) estan causades per l’EM, tot i que no hi hagi realment símptomes físics.

 

Revisió dels Criteris de McDonald

La revisió ha estat realitzada per un comitè de 30 experts internacionals en EM, que destaquen que l’EM és millor diagnosticada si és per part d’un metge amb experiència en EM, amb el suport d’imatges i altres proves. Els experts recomanen que s’obtingui una RM cerebral, si és possible, durant el procés de diagnòstic de l’EM. També s’ha d’obtenir una RM espinal quan es necessitin dades addicionals per confirmar el diagnòstic.

Per tant, d’acord amb els Criteris de McDonald actualitzats, aquests són els punts principals a considerar en fer un diagnòstic d’esclerosi múltiple:

  • Bandes oligoclonals: són bandes de proteïnes que estan relacionades amb la inflamació en el sistema nerviós central. La detecció de bandes oligoclonals en el líquid cefaloraquidi poden ara substituir, en fer el diagnòstic, la detecció de lesions a la columna vertebral mitjançant múltiples ressonàncies magnètiques.
  • Tipus de lesions: tant les lesions de RM asimptomàtiques, com ara també les simptomàtiques, poden utilitzar-se per determinar si les lesions han aparegut tant en l’espai com en el temps. ( “En l’espai” és una indicació de dany en més d’un punt del sistema nerviós. “En el temps” indica que s’ha produït dany més d’una vegada).
  • Lloc de les lesions: s’han agregat lesions corticals en el cervell a les lesions juxtacorticals (al costat del còrtex cerebral) per al seu ús en el compliment dels criteris de RM per a la disseminació de lesions en l’espai.
  • Una consideració essencial del diagnòstic ha de ser que no hi ha una millor explicació per als símptomes i els resultats de les proves que un diagnòstic d’EM.

 

El comitè també recomana:

  • Quan s’usa líquid cefaloraquidi com a part del procés de diagnòstic, aquest ha de ser comparat amb una mostra de sang per confirmar que les bandes oligoclonals només apareixen en el líquid cefaloraquidi. En cas que aquestes també apareguin a la sang, no és apropiat un diagnòstic d’EM.
  • Es pot fer un diagnòstic d’EM sense haver d’indicar si el curs de la malaltia està actiu o no, i si és progressiu o no. El tipus i el curs de la malaltia s’han de tornar a avaluar periòdicament.

Aquestes recomanacions es detallen en un comunicat de premsa de la National MS Society (NMSS).

 

Hi ha persones que diuen haver estat diagnosticades als 19 o 20 anys, però “que ja sabien anys abans que tenien EM”. Les investigacions suggereixen que el diagnòstic tardà o el diagnòstic erroni no és infreqüent. Segons el comunicat de premsa de la NMSS, “si un individu no presenta símptomes primerencs similars a l’EM, o és membre d’una població en la qual l’EM és menys comú (com nens, gent gran o poblacions de raça no blanca), les proves addicionals poden ajudar a reunir una evidència addicional, necessària per confirmar si la persona realment té esclerosi múltiple o una altra patologia que pugui requerir un tractament i seguiment diferent”.

Realitzar aquestes proves de manera més ràpida i precisa hauria de conduir a un tractament més ràpid i millor. La revisió dels Criteris de McDonald és un intent de facilitar aquest procés.

 

 


 

Font original:  Diagnosing MS Faster and Better, Multiple Sclerosis News Today

Notícies relacionades: