L’empitjorament de la discapacitat és evident en pacients més grans que abandonen els tractaments modificadors

Un estudi indica que gran part de les persones afectades d’edat més avançada que abandonen el tractament modificador poden patir un empitjorament marcat en esclerosi múltiple

 

L’estudi, “La interrupció de les teràpies que modifiquen la malaltia s’associa amb la progressió de la discapacitat independentment de la malaltia estable prèvia i l’edat“, publicat a la revista Multiple Sclerosis and Related Disorders, planteja preguntes importants sobre la pràctica acceptada de suspendre els medicaments una vegada que els pacients amb esclerosi múltiple (EM) tenen entre 50 i 60 anys.

S’ha demostrat que els tractaments modificadors de la malaltia (DMT) alenteixen la progressió de l’EM i actualment estan aprovats més d’una dotzena. En general, funcionen reduint l’activitat del sistema immunològic. L’EM és causada per una activitat immunològica anormal que danya el sistema nerviós.

A mesura que els pacients envelleixen, es creu que la inflamació activa juga un paper menys rellevant en la progressió de la malaltia, cosa que fa que els DMT siguin menys beneficiosos per als pacients grans amb una malaltia més avançada. Atès que els DMT poden ser costosos i comportar un risc d’efectes secundaris, s’ha pensat que el benefici relatiu de continuar amb aquests tractaments en pacients més grans és menor.

En general, s’accepta que aquests pacients més grans no es beneficiaran amb els medicaments modificadors de la malaltia a hores d’ara disponibles, però alguns dels estudis en què es fonamentaven aquestes conclusions es van basar en medicaments més antics”. “Ara hi ha millors DMT i els assaigs clínics també han millorat”, comenta el Dr. Jakimovski, un dels autors de l’estudi.

Utilitzant dades del Consorci d’EM de l’Estat de Nova York, un dels registres estatals d’EM més grans dels EUA, els investigadors van identificar 216 pacients amb EM que havien suspès un DMT després d’almenys sis mesos d’ús.

 

Fundació GAEM impulsa la innovació biomèdica per trobar una cura per a l’esclerosi múltiple i millorar la vida de més de 55.000 persones a Espanya. Recolza la seva tasca de recerca i sensibilització sobre aquesta malaltia que no té cura.

 

Entre els pacients, el 85,6% eren dones i la seva edat mitjana era de 50,6 anys; el 37,5% tenia més de 55 anys. Al moment de la interrupció, poc més de la meitat (54,2%) tenia EM remitent-recurrent (EMRR) i la resta tenia EM secundària progressiva (EMPS). La durada mitjana de la malaltia va ser de 18,1 anys i en aquest estudi es va seguir els pacients durant una mitjana d’uns 4,6 anys.

La majoria (57,4%) havia rebut tractaments amb interferó beta. Altres DMT comuns abans de la interrupció van ser l’acetat de glatiramer (venut com Copaxone, entre d’altres; 18,5%) i Tysabri (natalizumab; 6%).

La majoria d’aquests pacients (161 o 72,5%) també tenien una malaltia estable abans d’interrompre el tractament, definida com a absència de canvis significatius a la discapacitat, segons el mesurat per l’Escala expandida de l’estat de discapacitat (EDSS). La resta de 55 tenien progressió de la malaltia (és a dir, empitjorament de les puntuacions de l’EDSS) abans d’interrompre el tractament.

Vam seleccionar pacients que anteriorment estaven clínicament estables. Aquest criteri de preselecció és important perquè generalment aquestes interrupcions de DMT ocorren en pacients que han estat estables durant molt de temps i no s’espera una nova activitat“, va dir Jakimovski.

Després de suspendre els seus DMT, 53 (32,9%) dels pacients prèviament estables van experimentar un empitjorament de la progressió de la discapacitat. En comparació, 10 (18,2%) d’aquells amb evidència de progressió abans de suspendre el tractament van tenir evidència de progressió addicional després de suspendre’l.

 

Una anàlisi addicional no va mostrar diferències en el risc de progressió després de suspendre el tractament segons l’edat o el tipus d’EM.

“La taxa d’empitjorament de la discapacitat no va ser diferent entre els pacients que van deixar de prendre la seva medicació, sense importar si eren menors o més grans de 55 anys. A més, aquests canvis també van passar tant en pacients amb EM remitent-recurrent com en pacients amb EM progressiva”, va dir Jakimovski.

Entre els pacients amb EMSP, el 40% dels pacients amb malaltia estable (22 de 55 persones) va experimentar un empitjorament després de suspendre el tractament amb DMT, mentre que el 16% dels pacients amb EMSP (4 de 25), amb malaltia ja progressiva, van tenir una progressió més gran.

Altres anàlisis van suggerir que els pacients amb una discapacitat més substancial (una puntuació de sis o més a l’EDSS), tenien més probabilitats d’experimentar un empitjorament de la progressió de la malaltia durant el període estudiat. En total, el 40,7% dels pacients amb puntuacions EDSS de sis o més van experimentar progressió de la malaltia, en comparació del 15,4% dels que tenien una malaltia menys greu.

“Durant el període anterior i posterior a la interrupció de la DMT, els pacients amb EM amb nivells més alts de discapacitat van tenir un percentatge més alt de [empitjorament de la discapacitat en comparació amb els pacients menys discapacitats, sense una relació clara amb l’edat”, van escriure els investigadors.

En conclusió“, van afegir, “l’estabilitat prèvia de la malaltia i l’edat avançada no són factors predictius de confiança per a l’estabilitat contínua després de la interrupció de la DMT. Fins a un terç dels pacients amb EM que interrompen el tractament experimenten empitjorament i/o progressió de la discapacitat posteriorment, i aquesta troballa va estar present als subtipus de EMRR i EMP ”.

Una principal limitació de l’estudi assenyalada pels investigadors és la manca d’un grup de comparació de pacients que van continuar prenent els seus DMT.

El principal advertiment podria ser que aquests pacients tindrien aquesta progressió independentment de si van descontinuar o no els seus medicaments“, va dir Jakimovski. “Això no obstant, aquestes limitacions encara no expliquen prou la progressió significativa en un gran percentatge dels pacients“.

Un assaig clínic que conclourà l’agost del 2022, una extensió de l’estudi DISCOMS (NCT04754542), està comparant grups de pacients majors amb EM que han discontinuat o romàs amb DMT.

 

Llegir l’artícle complert a MSNews Today